La més petita de les arnes

ResearchBlogging.org

La família Nepticúlid sostenir algunes de les més petites arnes conegudes, que van des de 3-8mm ala cap a cap de lloar. Per a una comparació he fotografiat 2 arnes anteriorment: la més gran coneguda – Coscinocera hercules that tips the scales at nearly 9 polzades, i un dels més petits (yes that tiny little speck below the Hercules moth) – Ectoedemia rubifoliella, also imaged below. The Nepticulidae are surprisingly diverse, amb més 800 species described that likely represent only 10% of the actual diversity (Powell, 2009). In the United States we have only 80 espècies, dels quals 25 are known from the west. When you compare that diversity to the 100 or so species known from Great Britain, it’s clear that the US knowledge is vastly lacking. En realitat, over 80% of all nepticulid diversity is known from Europe alone. A strange inversion when you consider that the neotropics are the world’s most diverse ecosystems yet have only 74 known Nepticulidae species! (Puplesis, 2000). Why is this so?

Ectoedemia rubifoliella 3.3mm

Stigmella ostryaefoliella 3.1mm

The European diversity can easily be explained away due to a high concentration of bored Lepidopterists. The Holarctic fauna is not the most diverse and it therefore has become the best understood on the planet, not to mention they have had a long history of gentleman entomologists dating back hundreds of years. But the rest of the Nepticulidae diversity remains a mystery because they are really, realment petit, hard to spread, and difficult to identify as adults! I have actually had little practice or success with mounting Nepticulidae, and the above specimens should be credited to Dr. David Wagner. The very few that I do have in my collection are simply pinned and un-spread; and even the pinning proves hard enough when a slip of the hand can obliterate the entire specimen. Apparently the best method for mounting is to knock them down in the freezer and pin them while they are still alive. Not the most humane, but the only way to keep the moth from drying before your eyes and becoming impossible to manipulate. As hard as the adults are to manage, the larvae are rather characteristic in that most are leaf minersthey feed on the material entre the leaf epidermises. This lends to the common name ofleaf blotch minersbecause you can see the translucent patches the moths have ‘minedout from inside the leaf. Not only is each species rather host-specific, but they tend to form very characteristic mine patterns within the leaf. So if you find a leaf mine and you know the species of plant, chances are you can find out the species of Nepticulid within it (however not all leaf mines are nepticulids, there are lots of other insects that do this as well). Rearing these moths are also rather simple, all you have to do is pop the leaf in a bag and wait for the moth to finish feeding. One caterpillar only needs one leaf (or tiny section of leaf) – but care has to be taken to keep the leaf green while the caterpillar feeds. If the leaf dies, so will the caterpillar. Because of this paradoxical ability to identify the mines and not the adults there is a surprising amount of ecological research done on them, especially since a few pose threats to commercial crops. The first image below clearly illustrates the caterpillar feeding within the leafand the trail of frass it has left behind.

Stigmella aceris (link to image credit)

Stigmella paradoxa (link to image credit)

If you look at the above images of mines it’s not all that difficult to imagine structures like this fossilizing. And amazingly, they have! The first image below (Labandeira et al., 1994) shows a variety of leaf mining Nepticulidae mines (and a Gracillariidae) from the mid-Cretaceous (97 Fa milions d'anys). The spectacular thing about leaf mines is that you can get down to genus level and sometimes even species. The authors were able to differentiate between the nepticulid genera Stigmella i Ectoedemia based on the patterns preserved in the fossils; patterns we still use to help separate genera today. The bottom illustration is from a mine discovered in Japan that is only around 8 million years old (Kuroko, 1987).

(Labanderia, 1994)

(Kuroko, 1987)

Referències

Kuroko, H. (1987). A Fossil Leaf Mine of Nepticulidae (lepidòpters) from Japan. Bulletin Sugadaira Montane Res. Cen., No.8, 119-121.

Labandeira, C. (1994). Ninety-Seven Million Years of Angiosperm-Insect Association: Paleobiological Insights into the Meaning of Coevolution Proceedings of the National Academy of Sciences, 91 (25), 12278-12282 DOI: 10.1073/pnas.91.25.12278

PUPLESIS, R., DIŠKUS, A., ROBINSON, G., & ONORE, G. (2002). A review and checklist of the Neotropical Nepticulidae (lepidòpters) Bulletin of The Natural History Museum. Entomology Series, 71 (01) DOI: 10.1017/S0968045402000032

Powell, J.A., Opler, P.A. (2010). Arnes de l'Oest d'Amèrica del Nord – by J. La. Powell and P. La. Opler Systematic Entomology, 35 (2), 347-347 DOI: 10.1111/j.1365-3113.2010.00525.x

Una estranya lobopodian blindat des del Cambrià

ResearchBlogging.org Els primers mars cámbricos (542-488 Fa milions d'anys) tenia una gran quantitat de criatures estranyes i estranyes gairebé inimaginable fins i tot al millor somiador de ciència-ficció. Com possiblement un dels precursors de la Arthropoda (també Onicofora i Tardigrada), els llinatges lobopodian representen un grup estrany de “cucs amb potes” que antigament recorria els antics fons marins. És exactament el debat sobre la proximitat dels veritables artròpodes (arbre a sota), però aquest gènere i espècie recentment descoberts, Diania cactiformis (cactus caminant), representa el més ben esclerotitzat i similar als artròpodes de qualsevol conegut fins ara.

Aquest fantàstic monstre de dos polzades i mitja ens ajuda a comprendre la transició d'un cuc suau com la criatura a un artròpode de closca dura; també dóna una millor impressió de com de diversos podrien haver estat aquests apèndixs lobopodians. És una pregunta fascinant perquè l’avantatge de posar-se en comú, esclerotitzat, les extremitats va ser una que va explotar i es va diversificar entre les criatures que coneixem avui. L'exacte com això va passar, no està més a prop de ser resolt, però sembla com si les cames d’aquest animal estiguessin esclerotitzades davant el cos (artropodificació vs.. artrodonització). Un petit fòssil descobert i una altra petita visió de la història evolutiva.

 

Referències

Liu, J., Steiner, M., Dunlop, J., Compra, H., Shu, D., O, P., Han, J., Zhang, AMB., & Zhang, X. (2011). Un lobopodi cambrià blindat de la Xina amb apèndixs semblants a artròpodes Naturalesa, 470 (7335), 526-530 DOI: 10.1038/naturalesa09704

Per llegir més: Un col·laborador blog sobre el lobopode en hongarès.

Un any en perspectiva

Ups, Sembla que vaig perdre el meu primer 'difrute'! Dilluns 21 va ser el punt d'inflexió d'un any per el meu blog; i estic increïblement feliç d'haver passat l'últim any de compartir algunes de les meves divagacions amb tots vostès. I’ve somewhat lost track of how many hits I’ve had since I moved everything over to The Southern Fried Science Network, but it’s more than I ever could have ever imagined as a newbie blogger twelve months ago. When I look over the last year a few posts come to mind as my favorite:

Adela trigrapha (Tast d'arnes a Napa)

Continuar llegint un any a revisió,en

Els Reis estàs content?

Espantosament, sensacionalmente, increïblement; la monarchs are back (però no co-mirant a Julianne Moore). Okay, que no és tan increïble; I pretty much predicted this would be the case last March when everyone was running around terrified because the butterflies hit an all time low (since counting started dins 1993). En realitat, jo crec que vaig dir “I will bet anything on the population making a recovery in the years to come…”. Així, how about anything = beer, and who’s buying?

Perhaps I am celebrating a bit early. Maybe the news isn’t so good that I can run a victory lap quite yet, but preliminary surveys look like the overwintering populations have doubled this year. That’s a pretty good start, but we still haven’t hit the 18 year average (not an impressive statistic). But don’t misread my intentionsI’m not claiming this one year somehow has proven the decline insignificant. It may or may not be, all we can really say is that it’s just another data point. The fact is that our dataset is very weak and there are factors such as local weather that create massive margins of error. It’s also nearly impossible to extrapolate from what little data we do have. So is the monarch a very goodcanary in the coal mine”?

I would say poor at best. How is one insect species that roosts in massive singular colonies a good indicator of our ecosystem? Sí, they migrate from all reaches of North America, but their recent high mortality rates have nothing to do with the lives they lived outside of Mexico. Perhaps if millions of butterflies died of some strange toxin we could heed the warning, but such was not the case. Those poor monarchs are at the mercy of winter storms that are likely to become more frequent with a warming climate. So can we say that climate change is negatively impacting these animals? Turns out we can’t, at least not yet. If this were to be so then our data is telling us that the 1996-1997 season was a really healthy one where clouds of pollution parted and nature rejoiced. Did the 2010 season then become a post apocalyptic blade-runner-esque world where acid rain melted the orange off of butterfly wings? Clearly not. Neither climate nor pollution were drastically different in those years. The monarchs just had a really good year followed by some really bad ones. Maybe we should just find a better canary if we’re trying to blow the whistle on global warming or deforestation.

As a last thought here is a video from the above story. Just as you’d expect, it’s over dramatized and a bit hilarious.

 

Geni de la Premsa XVI

Un softbol per a aquest desafiament Partit Republicà. Aquesta imatge ve de cura de l'Advocat Victòria (Paper TX) – amb un poorly written article about butterflies. Aquest fracàs d'imatge és bastant fàcil, però per guanyar punts extra que em pot dir què més és incorrecta en el text?

 

New Header

I’ve uploaded a new header as you can seehow does it look? I’m playing around with the settings, but please let me know if the moth on the right gets cropped awkwardly, and what your screen resolution is if that is the case.

Gràcies!

Papallones per a la cervesa

(Credit: David Cappaert, Insectimages.org)

 

If you happen to be living out in Yolo, Solano or Sacramento counties you should head out with a net. dr. Art Shaprio has offered for the 40th year his cabbage white butterfly competition. If you are the very first person to catch a cabbage white (Pieris terme invasive) before Dr. Shapiro he will buy you a pitcher of beer! You have to deliver the specimen alive to the receptionist in the Department of Evolution and Ecology to confirm the identification (I assume to prove you didn’t just save last year’s dead butterfly and cheat).

Over the last 30 years the butterflies have been emerging earliertwo weeks on average now. You better hurry, the first cabbage white of 2010 was collected on January 27th.

Revisa el teu horòscop d'avui?

Ho vaig fer, i sona com si hagués estat escrit per Sarah Palin. En realitat, Em vaig trobar amb aquest meta-anàlisi de més de 22,000 Més en horòscops La informació és bonic. És espectacular – però vaig a córrer per alguns punts aquí:

A partir d'aquests 22,000 horòscops venir un gràfic de les paraules més comuns (fons), 90% dels quals resulten ser exactament el mateix, independentment del seu signe. David McCandless també va generar una predicció meta usant aquestes paraules més comuns. És una cosa semblant a això.

llest? Clar? Sigui quina sigui la situació o el moment en secret tot el gaudeixen molt. Se senten capaços de tenir cura absolutament. Esperar una altra cosa. Seguir fent l'amor. La família i amics de matèria. El món és la vida, diversió i energia. potser dur. o fàcil. Tenint exactament prou és millor. Ajudar i parlar amb altres persones. Canviar d'opinió i un millor estat d'ànim ve…

tothom, amb sort, ha de saber que horòscops i l'astrologia sempre hi ha hagut munts fumejants. En veure les dades d'aquest tipus només fa que sigui molt més fàcil riure a la cara d'excentricitat. També m'agrada la interpretació de McCandless de trets estrella. soc una “Bessons” (o almenys estava), i les paraules més comuns per a mi són “partit, quedar-se, temes i escoltar sense dubte”. interpretat com “emocionalment part animal pertorbat que mai diu que no”. M'encanta.

També pot ser que hagi sentit recentment sobre el escandalosa història d'assignacions errònies estrella. Doncs resulta que la nostra terra trontolla lleugerament en òrbita; el que significa que les estrelles no són exactament on són en el cel nocturn d'aquesta nit com ho eren fa uns pocs milers d'anys, quan el zodíac va ser derivada primera. Per tant, si el motlle d'estrelles que vostè està en el naixement i després ho fan basats en on estan ara i no 2,000 fa anys. sorpresa – moltes persones ara han de ser assignats a un nou signe! ooooh escàndol! La ciència de l'astrologia ni tan sols s'acosten a la predicció d'aquest (em feia mal enormement a cridar fins i tot burleta la ciència de l'astrologia). Però això està bé que no pertorbarà elles, que s'adapten bé a esquivar la ciència dura i girant BS, i ho han estat fent durant centenars d'anys. allà per 1781 astrònoms van llançar una clau en les capçaleres dels astròlegs amb el descobriment d'Urà – i una generació posterior de Neptú va aparèixer en l'escena. Oh, no es preocupi! Astròlegs van eludir els seus propis números, es va queixar sobre diferents “gràfics i sistemes” i es va colar en dos signes del zodíac addicionals a un acord amb el món com la ciència s'entén. ai, i no importa la resta de als mil milions, milions d'estrelles i planetes…

encara, Encara puc sentir un feble crit pel carrer aquí a Berkeley – algú colpeja mà al cap i exclama “oh ara té sentit, Jo era un Taurus tots al llarg de!”

Cal anar a explorar el seu blog i fer una ullada més de prop l'anàlisi. Millor encara, si vostè té un amic que estima el seu astrologia, vostè ha de remetre aquesta en la seva direcció.

 

 

 

Entomofagia: arnes per al sopar

Aquesta publicació va ser escollida com a Selecció de l'editor per a ResearchBlogging.org Sempre he sabut que en molts llocs del món, especialment fora dels camins, erugues de les arnes i papallones estan al menú. Des de Àfrica per Austràlia hi ha desenes d'espècies que poden tenir prou bon gust per ser raonablement comestibles o fins i tot delicioses. Però aquí als EUA els insectes rarament o mai arriben a les nostres taules (almenys no pel que sabem) – però de tant en tant a les nostres ampolles. Estic segur que molts de vosaltres heu vist el cuc al fons de l'ampolla de tequila: que en realitat és l'eruga de l'arna còssid Hypotpa agavis. Fins i tot he escoltat informes que els treballadors mexicans migrants desenterraven plantes autòctones a l'hora de dinar per berenar les grans larves rosades d'una arna relacionada.; probablement en el gènere Comadia. Malgrat els meus coneixements previs, Em va sorprendre una mica un article recent que parlava de la gran diversitat de lepidòpters utilitzats com a font d'aliment bàsic a tot Mèxic..

(de Wikipedia)

Continue reading Entomophagy: arnes per al sopar

Geni de la premsa XV

For this issue of the genius of the press, who can tell me what’s wrong with this article? It’s pretty subtle, but a clear mistake, especially for LiveScience.